Associació Sant Antoni Abat - Tonis de Manlleu

El passant de la vigília

  

El passant de la Vigília se celebra elvespre del dia abans de Sant Antoni, i constitueix el preludi de la Festa. Les Juntes, amb un nombrós grup de Tonis i simpatitzants, acompanyats per l'orquestra, donen pràcticament la volta pels carrers principals de la població. El lloc de sortida acostuma a ser la plaça Fra Bernadí. A aquest grup esmentat de gent s'hi ajunta una nombrosa representació de jovent, i tots plegats es dirigeixen a les cases dels banderers, cordonistes, Tonis tradicionals, i a casa de l'alcalde, on són obsequiats amb un petit refrigeri amb el clàssic porró de vi i plates de galetes. En l'actualitat, el vi i les galetes, moltes vegades, es converteixen en deliciosos caves, bons embotits, suculents pastissos, coques i variats plats culinaris. La comitiva és acompanyada per l'orquestra, gresca i petards. Fileres de Tonis abillats amb el barret, que constitueix l'element de distinció durant tota la festa, salten i ballen agafats per les espatlles, amb sana i bulliciosa alegria. Antigament s'hi participava amb cavalls i solia acabar en un Cafè típic del poble (algun d'aquests, avui desaparegut, com ca l'Esteve i el Foment), amb un concert i una cremada de «rom».
Les cavalleries han desaparegut del passant des de fa molt temps.

Veure el cançoner 2015


El Passant dels Tres Tombs

 

El passant dels Tres Tombs comença, la benedicció de les cavalleries a la plaça de Dalt Vila. Les figures més importants són els banderers i cordonistes, grans i petits. 

Els primers cavalquen tres cavalls (antigament eren tres eugues) i porten la bandera del gremi, i els cordonistes els cordons.

És també típic de Manlleu que els banderers i cordonistes petits siguin nens de 6 a 8 anys, normalment fills o familiars de Tonis, que cavalquen burros conduïts per dues persones.

Antigament, els banderers de l'any anterior, amb sengles cavalls, obrien el passant i se'ls coneixia amb el nom de capdavanters. La resta de participants anaven també amb cavalls, ases o mules. Des de ja fa molts anys, les carrosses, tartanes i tota mena de carros guarnits, acompanyats per una o dues orquestres, són el complement habitual del passant dels Tres Tombs.

Igual que en el passant de la vigília, es fa una parada a casa dels banderers, cordonistes, alguns hostals bars i cases d'antics Tonis, per ser obsequiats amb la mateixa galanteria del dia anterior. El passant, després de donar un tomb a la plaça Fra Bernadí, cor de la vila, i saludar les autoritats a l'Ajuntament, solia acabar a casa del banderer de l'any en curs. Per motiu del trasllat de la celebració del Ball del Ciri, el passant finalitza a la plaça, i només un grup reduït de Tonis acompanya el banderer a casa seva.


El Ball del Ciri

  

És una dansa tradicional ja comentada en algunes publicacions manlleuenques, encara que no sigui un ball exclusiu de Manlleu, es conserva només a la nostra vila, des de fa molts anys. En referència a aquest ball, llegim en una recopilació de dades de la festa de Sant Antoni de l'Eulàlia Pujol i Piazuelo, el següent: «... en sortir de l'església, enmig de la plaça es nomenaven els pavordes que havien de regir la cofradia l'any següent i amb solemnitat i cerimònia es feia transferència dels càrrecs. Feien un ball . El Ball del Ciri, al qual només hi podrien prendre part quatre parelles; les noies vestides amb robes de seda negre i mantellina blanca portaven a la mà un ciri i un ram de boix. Els nois duien vestit negre, gambeto i barret rodó. En l'intermedi del ball, cada ballador pronunciava la molt coneguda frase : Habitants de la Vila de Manlleu el que avui no celebri la Festa de Sant Antoni pagarà un bot de vi d'Alella, dic a la una, dic a les dues, dic a les tres. En acabar la ballada els pavordes portaven el ciri a l'església.»
Una anys més tard, eren els components de la Junta qui solien ballar el Ball del Ciri aparellats amb l'esposa, promesa o amiga. Es ballava després de dinar, a la plaça Fra Bernadi, al so d'una música composta expressament per a aquest ball. Aquesta música, amb algunes variants, es conserva també en altres poblacions de Catalunya, i forma part del folklore català. Últimament, el Ball del Ciri el ballen només els banderers i cordonistes amb un grup de parelles, més o menys nombrós. Normalment estan emparentats amb algun Toni. A vegades, hi participa també algun esbart dansaire. Com dèiem, s'acostumava a ballar a la tarda del mateix dia de Sant Antoni, però per la durada del passant dels Tres Tombs que té cada any una més nodrida participació, aquesta hora resulta poc adient, i és per això que ara es balla quan el passant arriba a la Plaça, i així es dóna per finalitzat.


Podríem esmentar també com a acte típic de la Festa, les carreres de cavalls. La manca d'un lloc adient, i sobretot, segur, per portar-la a terme, ha fet que fos reemplaçada per carreres de cintes que abans ja es simultanejaven durant els dies que durava la Festa.

Malgrat això, es recorda que la cursa de cavalls va constituir durant molts anys un acte representatiu i típic de la Festa de Tonis. Se solia portar a terme amb el bestiar repartit en tres tipus de categories. Començava amb la carrera de les haques (espècie cavallar de menys alçada), i finalitzava amb la cursa principal dels cavalls o eugues.
Recorrien unes distàncies diferents, en proporció a la potència de cada categoria. En els seus orígens es celebrava a la carretera de Manlleu a Torelló, concretament des de la sortida del carrer de Fora fins al trencall de can Purat. Uns anys més tard, se celebraven a la carretera de Manlleu a St. Martí. La sortida solia ser a la cruïlla de la ctra. de Roda amb la de Sant Martí, i les curses de les mules i haques solien acabar a can Titella,. La de cavalls i eugues acabava al call, abans d'arribar al mas de Llafrenca.
El públic, sempre molt nombrós, enfilat als marges, a banda i banda de la carretera, animava els genets participants. La carrera era el motiu principal de conversa i controvèrsia, en els cafès, durant els mercats, concerts i actes preliminars de la festa. Eren corrents les apostes de cent o dos-cents duros entre grups o persones partidaris d'un altre participant. En la revista de Tonis hi ha escrits escaients sobre anècdotes referides a les curses de cavalls.

Com en la història dels més afamats «Derbys» anglesos, hi ha un arxiu de genets i animals que encara els Tonis grans recorden amb nostàlgia. Així, l'euga del Sot de la Biga, invencible durant molts anys, l'haca de can Duran, que després de guanyar a la seva categoria competia i vencia els cavalls i eugues de més talla, i les mules d'en Molera, de l'Emili de l'Erm, quasi sempre també guanyadores, són els personatges més representatius.
Per acabar el comentari sobre les curses, recordem que després de l'entrega de les copes als vencedors començava a la plaça Bernadí una simpàtica carrera de burros cavalcats per genets juvenils que donaven una o dues voltes a l'anella de la Plaça. En l'altre grup del actes festius, destaquem el Ball de Tonis, l'espectacle de revista, la revista dels Tonis i el sopar de cloenda.



El Ball de Tonis també ha hagut d'evolucionar al compàs dels costums del temps. En un principi, la població disposava de locals adients per poder celebrar-lo; així recordem amb nostàlgia el Teatre Edisson i Can Garcia. Amb la desaparició d'aquests dos locals, es va recórrer durant uns anys, al típic embalat de Festa Major. Era una època de gran esplendor de la festa des Tonis; se l'anomenava la Festa Major d'hivern de Manlleu. El pas demolidor impecable del temps i les dificultats del muntatge de l'embalat en una època tan freda de l'any, amb nevades freqüents durant aquests dies, l'aparició de les discoteques, han fet que actualment aquest ball se celebri en un local públic més reduït i dedicat potser més a les persones del Gremi.



L'espectable revista de Tonis com indica el seu nom, era un espectacle musical de revista, ja típic de la Festa. Com a anècdota, podríem esmentar que en els anys d'un exagerat puritanisme, la seva celebració portava friccions, encara que sense gaire importància, amb les autoritats. És d'esmentar que va ser l'espectacle pioner del «destape» a la vila. Ara s'ha convertit en la representació d'una obra de teatre.



No ha pas estat tot negatiu en l'evolució d'aquesta festa; el sopar de cloenda avala aquesta informació. En un restaurant de la comarca, s'hi apleguen cada any, uns dos-cents cinquanta comensals per celebrar aquest acte que acaba amb una divertida ballaruga, fins a altes hores de la matinada. Com diu també el seu nom, aquest acte constitueix la cloenda de la festa del Gremi de Tonis, que sol durar dues o tres setmanes del mes de gener.


Entre els actes organitzats pels Tonis no podem silenciar el paper que el Gremi jugava en la celebració de la Fira de Reis de Manlleu. Recordem que va ser el Gremi de Tonis qui va restaurar la Fira que ja havia desaparegut, engolida pel pas del temps.